A les classes de Filosofia em parlaven de Sòcrates, Plató, Aristòtil, Epicur i companyia. Tots ells feien una reflexió sobre el sentit de la vida i sobre quin era el paper que l’home hi desenvolupava. Albert Espinosa no és menys filòsof que els clàssics. El seu llibre El món groc construeix, potser inconscientment, una filosofia que pot aplicar-se a la vida quotidiana. La primera edició del llibre, amb 25.000 exemplars venuts, es va esgotar en poques setmanes. Rosa dels Vents va editar la primera versió del best seller en català, amb una traducció d’Anna Jolis Olivé que presenta algunes incongruències. L’editorial DeBolsillo n’ha publicat una nova edició, disponible tant en català com en castellà, en format més manejable. Espinosa, debutant en la faceta d’escriptor, és guionista de totes les pel•lícules que ha dirigit. Té un estil hipernaturalista amb grans dosis d’humor, ideals per tractar temes com el càncer i les discapacitats, presents sempre en les seves creacions.
Inclassificable, s’ha fet un lloc en el panorama cinematogràfic actual amb pel•lícules com Planta 4ª, Mi vida en 65 minutos, Va a ser que nadie es perfecto i No me pidas que te bese, porque te besaré.
Cal tenir en compte l’origen de tot això. Espinosa ha superat quatre càncers i duu una cama ortopèdica. El món groc no és un llibre d’autoajuda, sinó un relat d’experiències personals i “lliçons del càncer aplicades a la vida”. El llibre presenta dues parts: d’una banda, inclou 23 descobriments o consells genèrics per viure, que provenen de la seva experiència personal amb el càncer; de l’altra, ens presenta “el món groc”, un món especial i diferent, amb la finalitat de poder identificar els nostres “grocs”. Aquests no són ni amics ni amants, simplement són persones especials que condicionen la teva vida d’una manera increïble. No cal que els vegem sovint, poden ser aquelles persones que veiem a un avió o a l’estació de tren i amb qui només parlem uns minuts. Qui entri al món groc sentirà quelcom especial quan acabi la conversa i, de vegades, recordarà aquella trobada.
Els grocs no entenen de sexe ni d’edat. L’estil del llibre, intens en idees però senzill en les construccions, fa que es dirigeixi a tots els públics sense buscar-ne cap d’especial. Molts lectors d’El món groc faran de la filosofia del llibre el seu modus vivendi. Si ets d’aquelles persones a qui els agrada anar més enllà de les coses raonables, t’enamoraràs de la prosa d’Espinosa.
És un llibre sobre la vida narrat a través de la mort, un al•legat a les persones optimistes per tal que segueixin endavant. La gran frase del llibre és: “Si creus en els somnis, es crearan”. En la versió castellana es juga amb la relació entre creer i crear; només una lletra les fa diferents, però posar-les dins el mateix sac fa possible realitzar tot allò que ens proposem. Cal creure per poder crear; sense aquesta convicció no aconseguirem res.
El món groc és un món càlid on les converses poden durar una nit sencera, on els desconeguts es poden convertir en els teus millors aliats, on les carícies poden ser el millor llenguatge, on el contacte físic perd tota connotació sexual, on la mort forma part de la nostra vida com una cosa més, on no importa el com sinó el ser.
