Bellesa passatgera i relativa

Enguany celebrem el cinquantè aniversari de la Barbie. Des del seu naixement el referent de bellesa de la nostra societat ha estat personificat en aquesta nina rossa, d'ulls blaus i cos prim, amb unes mides establertes com a “perfectes”. Els anuncis que promouen aquesta perfecció han estat sempre seriosos i formals. Mancats d'originalitat, solen ser protagonitzats per actrius de Hollywood similars a aquestes nines. I no només això, sinó que la gran majoria de vegades estan enfocats a la bellesa femenina, i no pas a la masculina. Però el pitjor, i més trist, és que han marginat el prototip de les dones reals, aquelles a qui et creues pel carrer i malgrat que no segueixen els paràmetres establerts, penses: “Carai, que guapa!”

Amb un intent de trencar amb tot aquest bucle, aparentment sense fi, els anuncis dels productes Dove els protagonitzen dones de diferents races, edats i constitucions corporals. Aquesta marca ha donat el primer pas per aconseguir que la imatge de la dona s'apropi més a la dona real. I no només això, sinó que tracta l'anunci amb una naturalitat i una vitalitat que mai no s'havia emprat abans en cap altre espot publicitari de productes de bellesa.

Molts cops és inevitable veure com aquests anuncis arrenquen somriures a algunes persones cada cop que els veuen. No obstant això, som conscients que no deixa de ser una estratègia comercial molt ben buscada: simpatitzen amb el gruix social femení, qui realment utilitza els productes, i no les nines de porcellana. Malgrat tot, els anuncis de Dove fomenten l'autoestima i la integració de la dona a la societat, mostrant uns models més propers a la diversitat real mai abans usats en un anunci que promou la bellesa. Però diguem que hi ha un equilibri entre realitat i estereotips: no podem fer cas omís que les dones que hi apareixen són molt maques, encara que fora del límits que fins ara s'usaven per decidir si una dona era guapa o no.

Aquests anuncis estan bé. Com ja he dit, moltes dones s’hi senten identificades i se senten millor amb el seu cos. El tractament que en fan també és bo, i els han sabut donar una certa gràcia que, almenys a mi, em provoca simpatia en veure'l. Així doncs, realment em sorprèn que hagin trigat tant a adonar-se que anuncis com aquest tenen una bona repercussió sobre la societat, i que, per tant, són una bona estratègia comercial. Ha començat la campanya per poder vèncer la pressió excessiva de la bellesa, i la desidealització d'aquella nina rossa, d'ulls blaus i cos prim.