Els britànics escullen el millor anunci de la història del cinema

S’ha escollit l’anunci de la marca francesa de roba interior Agent Provocateur com a millor anunci de la història del cinema. A l’espot hi apareix la cantant australiana Kylie Minogue semi-despullada. Després de treure’s la bata que porta i afirmar que la seva llenceria és “la més eròtica del món”, puja al damunt d’un brau mecànic de vellut vermell. Llavors comença a realitzar moviments sensuals i a dirigir mirades suggerents al públic. En baixar del brau, Minogue insta els homes a aixecar-se per a ser comptats.
L’elecció d’aquest anunci com el millor de la història del cinema ha estat a través d’una enquesta entre britànics. L’empresa Digital Media Cinema (DMC), encarregada de la distribució de publicitat als cinemes, ha promogut i realitzat aquesta enquesta. Els votants podien escollir entre deu anuncis triats per un grup d’experts vinculats a DMC.
L’anunci guanyador va ser creat específicament per a ser emès als cinemes i rodat l’any 2001 pel director Steve Reeves. A molts països va ser censurat pel seu alt contingut eròtic, i només va aparèixer als cinemes del Regne Unit. Mai no es va difondre per televisió i tothom qui volgués veure’l ho havia de fer per Internet.
Aquest espot és un exemple de campanya viral. En aquest cas, els autors de l’espot eren conscients que les imatges causarien polèmica i farien que es parlés de la marca. La censura al cinema i a la televisió va provocar una gran curiositat entre el públic, i un boom de l’anunci a Internet. Es calcula que uns 360 milions de persones van veure’l.
Al rànquing també hi apareixen altres anuncis com el de “la pausa de les 11.30”, de Coca Cola Light, o el recent espot de Sony Bravia, on surt la ciutat de San Francisco plena de pilotes de goma.

Aquí podeu veure alguns dels anuncis de Dove on hi aparèixen des de nenes de tot el món fins a àvies de tots els colors. La veritat és que valen la pena...

Bellesa passatgera i relativa

Enguany celebrem el cinquantè aniversari de la Barbie. Des del seu naixement el referent de bellesa de la nostra societat ha estat personificat en aquesta nina rossa, d'ulls blaus i cos prim, amb unes mides establertes com a “perfectes”. Els anuncis que promouen aquesta perfecció han estat sempre seriosos i formals. Mancats d'originalitat, solen ser protagonitzats per actrius de Hollywood similars a aquestes nines. I no només això, sinó que la gran majoria de vegades estan enfocats a la bellesa femenina, i no pas a la masculina. Però el pitjor, i més trist, és que han marginat el prototip de les dones reals, aquelles a qui et creues pel carrer i malgrat que no segueixen els paràmetres establerts, penses: “Carai, que guapa!”

Amb un intent de trencar amb tot aquest bucle, aparentment sense fi, els anuncis dels productes Dove els protagonitzen dones de diferents races, edats i constitucions corporals. Aquesta marca ha donat el primer pas per aconseguir que la imatge de la dona s'apropi més a la dona real. I no només això, sinó que tracta l'anunci amb una naturalitat i una vitalitat que mai no s'havia emprat abans en cap altre espot publicitari de productes de bellesa.

Molts cops és inevitable veure com aquests anuncis arrenquen somriures a algunes persones cada cop que els veuen. No obstant això, som conscients que no deixa de ser una estratègia comercial molt ben buscada: simpatitzen amb el gruix social femení, qui realment utilitza els productes, i no les nines de porcellana. Malgrat tot, els anuncis de Dove fomenten l'autoestima i la integració de la dona a la societat, mostrant uns models més propers a la diversitat real mai abans usats en un anunci que promou la bellesa. Però diguem que hi ha un equilibri entre realitat i estereotips: no podem fer cas omís que les dones que hi apareixen són molt maques, encara que fora del límits que fins ara s'usaven per decidir si una dona era guapa o no.

Aquests anuncis estan bé. Com ja he dit, moltes dones s’hi senten identificades i se senten millor amb el seu cos. El tractament que en fan també és bo, i els han sabut donar una certa gràcia que, almenys a mi, em provoca simpatia en veure'l. Així doncs, realment em sorprèn que hagin trigat tant a adonar-se que anuncis com aquest tenen una bona repercussió sobre la societat, i que, per tant, són una bona estratègia comercial. Ha començat la campanya per poder vèncer la pressió excessiva de la bellesa, i la desidealització d'aquella nina rossa, d'ulls blaus i cos prim.